Abans de canviar res, entenem el teu sòl, la teva aigua, els teus números i la teva manera de treballar. Amb l’experiència de camp d’en Xavier des del 2013, en conreus i terrenys diferents, triem amb tu les tècniques que encaixen, les posem en marxa al teu costat i les ajustem amb el que anem veient.
Quatre fases de treball. Els sis criteris de sota orienten les decisions en totes elles.
Entendre el lloc, les necessitats i el punt de partida.
Triar amb tu les tècniques, l’ordre, els recursos i el pressupost.
Portar el pla a la pràctica amb el teu equip i ajustar sobre el terreny.
Aprendre fent i avançar per etapes fins a l’autonomia.
Aquests sis criteris orienten el diagnòstic, el disseny i la planificació, la posada en marxa i l’acompanyament. No són sis fases ni una llista de tècniques obligatòries. Mesurar ajuda a comprovar i ajustar.
A terra o a l’aigua, partim del lloc, del seu estat i de les persones que el gestionen. El diagnòstic fixa què convé fer i què no.
A la finca, combinem sòl cobert, arrels vives, bioinsums i animals quan encaixen. Triem les tècniques segons el diagnòstic i la nutrició vegetal.
Busquem que més pluja s’infiltri i arrossegui menys sòl i nutrients cap als rius, deltes i mar, sense tallar l’aigua que necessiten els ecosistemes de baix.
Observació de camp i analítiques per comprovar la feina i ajustar el pla. La cromatografia i la cristal·lització sensible Pfeiffer complementen aquesta lectura, amb els seus límits.
El teu equip aprèn fent, amb formació i acompanyament per etapes fins que pugui gestionar la feina pel seu compte.
Prioritats, calendari, recursos i pressupost. Valorem cada pràctica respecte al maneig que substitueix, sense prometre estalvis ni rendiments.
Fem servir la cromatografia circular de sòl — tècnica associada a Ehrenfried Pfeiffer i difosa a Llatinoamèrica per Jairo Restrepo Rivera (amb Sebastião Pinheiro: Cromatografia: imatges de vida i destrucció del sòl) — com a lectura qualitativa i visual de la qualitat del sòl: com es relacionen matèria orgànica, mineralitat i activitat biològica en un patró comparable en el temps.
Aprenentatge: en Xavier va aprendre la cromatografia amb Jairo Restrepo. Citem la seva escola perquè és amb la que treballem; no hi tenim relació comercial ni tenim el seu aval.
Referència — Llibre i formació a La Mierda de Vaca · Cromatografia: imatges de vida i destrucció del sòl (Jairo Restrepo Rivera & Sebastião Pinheiro) i el curs d’anàlisi cromatogràfic. Els cromatogrames del llibre són dels seus autors; aquí només ensenyem els nostres.
Per a què serveix a finca
Límits: és una eina qualitativa de diagnòstic i pedagogia. No substitueix les analítiques quantitatives (matèria orgànica, nutrients, metalls, residus, etc.) ni un MRV de carboni amb estàndard extern. A True Regenerative la combinem amb laboratori i observació de camp; no venem «certificats» a partir d’un cromatograma.
A l’Huerta de Tormantos, la cromatografia ens va mostrar un sòl pobre en vida, molt mineralitzat i descompensat. Aquell punt de partida va marcar l’estratègia: biofertilitzants propis, bokashi a unes 10 t/ha i keyline. Els mesos següents van tornar a poc a poc les herbes espontànies; el pH continuava sent el límit principal.
A més de la cromatografia circular, treballem la cristal·lització sensible amb clorur de coure (mètode desenvolupat per Ehrenfried Pfeiffer amb Erika Sabarth): una imatge qualitativa que ajuda a parar atenció a la forma i a la qualitat percebuda d’extractes (sòl, compost, sucs / aliments, segons protocol).
Per a què la fem servir: pedagogia i comparació visual en el temps; entrenar l’ull de l’equip al costat del laboratori i el camp. Ajuda a mirar; no és un certificat.
Límits — La cristal·lització és un fenomen físic real; interpretar-la com a “vitalitat” requereix criteri i entrenament. No substitueix HPLC, recomptes microbians ni analítiques quantitatives. No la presentem com a prova concloent de qualitat nutricional ni com a certificat comercial.
Treballem la nutrició vegetal com a eix del maneig: no només NPK soluble, sinó equilibri mineral, biologia del sòl i metabolisme de la planta. En aquesta línia fem servir el marc de Francis Chaboussou (teoria de la trofobiosi): moltes plagues i malalties prosperen quan la saba ofereix un “menú” favorable —p. ex. excés d’aminoàcids lliures per desequilibris, estrès o certs manejos—; una planta ben nutrida i metabòlicament equilibrada és menys atractiva. Chaboussou ho descriu com dos estats. En proteosíntesi, la planta converteix aminoàcids i sucres en proteïnes i teixit, i resisteix millor. En proteòlisi, domina la degradació: queden aminoàcids i sucres lliures a la saba, l’aliment que busquen molts insectes i fongs.
A la pràctica
Límits: la trofobiosi és una brúixola pràctica molt útil, no una llei única. També compten el clima, la varietat, els enemics naturals i la pressió d’inòcul. No prometem «zero plagues» ni substituïm els criteris agronòmics i normatius de cada cultiu.
El diagnòstic decideix què es fabrica i quant.
Diagnòstic: llegim el punt de partida. Disseny i planificació amb tu: triem i combinem tècniques —cobertes i encoixinats, keyline, bokashi i altres bioinsums, animals, aqüicultura on s’hi aplica— segons el teu objectiu, els teus recursos, el clima i el pressupost, començant pel que més aporta amb menys risc. Execució i posada en marxa: ho fem amb el teu equip, amb parcel·les testimoni quan té sentit. Formació i acompanyament: el teu equip aprèn fent i avancem per etapes; mesurem abans i després, com a suport, per corregir el que no funciona, fins que ho portes pel teu compte. Exemple documentat: a l’Huerta de Tormantos el pla va partir d’una analítica de laboratori i d’una cromatografia del sòl.
Per continuar: les persones a la finca · clima i sòl viu · formació i acompanyament fins a l’autonomia · qui som i la nostra experiència.
Explica’ns el teu projecte. Fem el diagnòstic, dissenyem i planifiquem amb tu i posem el pla en marxa al teu costat. Formem i acompanyem el teu equip fins que el pugui gestionar pel seu compte.
